L'Hort de Mas Magí
En aquest cas ens trobem davant d'un dels espais que van fer d'hort durant segles i, des de fa seixanta anys, va quedar abandonat. De totes maneres la observació del territori ens pot revelar moltes coses respecte al hort en sí.
Està orientat a sud sud-oest a la vessant d'un petit turó, li toca el Sol tot el dia i esta al recés de la tramuntana, per tant no pot ser fred ni el vent farà massa mal a les plantes altes com tomateres o mongeta.
Tota la terra cultivable esta situada en terrasses de pedra i envoltada d'un còrrec, on encara s'observen trossos d'empedrat, i entre feixa i feixa hi han uns petits corriols desmuntats per baixar i pujar de l'hort. La feina que suposa aquesta infraestructura per mantenir un lloc planer i protegit amb paret seca, desviant alhora les Aigües pluvials amb un rec empedrat, ens fa adonar que estem davant de l'hort de Mas Magí.
També hi trobem dins d'aquest espai, dos pous, grans de diàmetre però de recuperació d'aigües molt lenta. Segurament per aixo n'hi havien dos. Tot i així ens permet a mes de juny, un any de poques pluges, fer una regada cada setmana a tot l'hort.
Recuperació de l'espai
A primers de maig, varem poder començar la feina, i la primera tasca va ser triturar amb un tractor petit i un rotobator l'herba que hi havia, per incorporar-la a la terra, i definir bé els marges del hort.
Desprès varen venir les feines manuals d'estovar la terra, sense treballar des de feia molts anys, per facilitar la penetració de les arrels i augmentar la retenció d'aigua del sòl. També es va recuperar el rec que conduïa l'aigua des del voltant del hort fins a la riera pròxima, i es van refent les parets malmeses.
Va arribar l'hora de plantar i comprovar l'aigua, tant la seva qualitat, com el caudal i la capacitat de recuperació dels pous. Finalment ens varem decidir a tapar amb palla les regues per mantenir el màxim d'humitat i espaiar els regs.
Estem a finals de juny i hem plantat tomateres, mongetes del ganxet, pebrots, albergínies, melons, síndries, i cogombres i uns quans enciams per uns conills molt simpàtics, que, per cert, ja s'els han menjat.
La resposta de les plantes es bona però no es pot dir blat que no estigui dins del sac i ben lligat.
La resposta dels nois davant l'esforç ha estat excel·lent.
La resposta dels conills suposem que es bona, ja que no han deixat ni les arrels.
Tot aixó ens ajuda a entendre perquè en Magí s'estimava tant el seu hort que segurament hi baixava cantant,i potser alguns dies, fins i tot amb la escopeta.